El Nou Testament de la Bíblia Cristiana

El Nou Testament, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist. El terme català prové de la traducció del llatí Novum Testamentum. Aquest terme va ser utilitzat pels primers cristians per descriure la seva relació amb Déu, fent referència al "pacte nou" entre Déu i la humanitat en oposició al "Antic Testament.

Déu, que en temps antics havia establert la seva aliança amb aquest poble, va fer una nova i definitiva aliança amb la humanitat sencera, mitjançant el seu Fill, Jesucrist, el qual, després d'anunciar la bona nova de la salvació, va ser condemnat a morir en creu i va ressuscitar el tercer dia.

Al voltant d'aquesta afirmació fonamental de la fe dels primers cristians va néixer el Nou Testament o Nova Aliança, un recull de vint-i-set escrits, redactats gairebé tots durant la segona meitat del segle I dC.

Llegir més

Apartat 4: Fases de l'Antic Testament

Pentateuc
La Torà jueva. Textos atribuïts a moisés.

Didàctics
Transmeten un missatge religiós i moral sota una forma poètica o sapiencial i didàctica.

Històrics
Inclou els llibres que narren la història d'Israel i la d'alguns personatges concrets. La intenció dels dos grups no és només la narració de fets, sinó també la reflexió des de la fe sobre aquests fets de la història del poble d'Israel.

Profètics
Relaten els ensenyaments dels profetes al llarg de la història d'Israel. La seva finalitat és denunciar l'allunyament de Déu i l'oblit. Se'n distingeixen els quatre profetes "majors" i els dotze profetes "menors", que a la Bíblia hebrea formen un sol llibre.   ("fotografia": caín i abel a l'Antic Testament)

Llegir més

Apartat 3: Llibres Bíblia Jueva

La Torà
Cinc llibres que narren la història de la salvació fins al principi de la conquesta de la Terra Promesa. Formen un nucli essencial, ja que s'hi exposa l'Aliança amb Déu, és a dir, els "principis fundacionals" del poble d'Israel.

Els Profetes
El que Déu havia fet i dit a la Torà es completa a partir de Moisès amb els ensenyaments dels profetes, que recorden al poble quina és la voluntat de Déu i com han de viure l'Aliança.

Els Escrits
En els segles més propers a Jesús, es van escriure altres llibres: uns són recopilacions de textos més antics, altres són destinats a llegir-los en algunes festes jueves i un tercer grup inclou narracions històriques.                                            (Joel-Profeta de l'antic testament)

Llegir més

Apartat 1: Fets Claus

Patriarques: Temps d'Abraham, Isaac  Jacob, les dotze tribus i Josep, fins que els israelites s'instalen durant quatre cents anys a Egipte.

Èxode: Moisès guia el poble Israel en la seva alliberació del captiveri a Egipte. Déu estableix la seva aliança amb el poble a la muntanya del Sinaí.

Jutges: Conquesta de la terra promesa. les dotze tribus es reparteixen el territori. Déu fa sorgir persones capaces d'unir les tribus contra els seus enemics: els jutges.

Monarquia: Saül inaugura la monarquia. El succeeixen el tron de David i Salomó. La infidelitat d'aquest últim propicia la divisió del regne.

Exili a Babilònia: El rei Nabucondonsor desterra a Babilònia milers de jueus

Judaisme: Retorn dels jueus a Israel. Aquesta etapa culmina amb la vinguda al món del Messies Salvador.

Llegir més

L'Antic Testament de la Bíblia Cristiana

La primera generació de cristians, la majoria de parla grega, feien servir una versió de la Bíblia en aquesta llengua anomenada "dels Setanta".

La Bíblia dels Setanta agrupava els llibres d'una manera diferent de la versió hebrea i incloïa set llibres més tardans escrits en grec. Seguint aquesta versió, la Bíblia cristiana agrupa els quaranta-sis llibres de l'Antic Testament.

Llegir més

Els llibres de la Bíblia Jueva

En temps de Jesús, la relació o llista dels llibres sagrats jueus ja estava bàsicament establerta. La Bíblia jueva es componia de tres grups de llibres: LA TORÀ o Pentateuc, ELS PROFETES o Nebiim i ELS ESCRITS o Ketubim.

A partir de finals del segle 1 dC, els jueus tenien clar el cànon de llibres que formaven les seves escriptures. De fet, quan Jesús i els seus primers deixebles parlaven de la Sagrada Escriptura es referien a les Escriptures dels Jueus.

Els Cristians n'hem rebut l'Antic Testament i en aquest, la Revelació de Déu a la humanitat abans de la vinguda de Crist al món.

Llegir més

La Transmisió de la Revelació

Déu, que comptava amb la fe d'Abraham i dels seus descendents, va formar un poble, Israel, amb el qual va establir una Aliança. A poc a poc, els va anar ensenyant qui era Ell i altres veritats com la creació del món o l'existència d'una vida eterna.

També els va istruir sobre la manera de resar i de donar-li culte. La seva Llei es va resumir al Decàleg que va lliurar a Moisès.

Des del principi, el poble d'Israel va transmetre aquesta fe de pares a fills, primer de manera oral.
                                                                         (Aquí podem veure un retrat de Abraham)
Quan el poble d'Israel va atènyer el suficient desenvolupament cultural, tot aquest tresor de fe es va anar recollint per escrit sota la inspiració de l'Esperit Sant.

Llegir més

La Revelació de Déu ha estat progressiva

Déu s'ha relacionat amb els homes mitjançant fets i paraules. Aquesta comunicació directa de Déu s'anomena revelació, i no va ser instantània, sinó que ha estat un procés en el qual el musatge diví es va anar completant a poc a poc.

Després del pecat original, Déu va prometre a Adam i Eva que enviaria un Salvador. I, molt temps després, Déu va establir amb Noè una Aliança.

Aquest procés de història de la salvació continua amb la descendència d'Abraham fins a arribar a Jesús. Podem dividir aquesta història en sis etapes.

Llegir més